INTERRAIL (IV): SETZE HORES FINS A BELGRAD

Toc, toc, toc.

- Control police, control police!!


Són dos quarts de tres de la matinada, però òbviament poc els importa que estiguem dormint. Obren la llum. Comproven passaports, ens miren les cares adormides (a nosaltres dos i als quatre australians i australianes que ens acompanyen) i quan es donen per satisfets, ens deixen seguir clapant. És el control de sortida de Macedònia, la qual cosa no és bona notícia, senzillament perquè això vol dir que d'aquí mitja hora ens tornaran a despertar per al control d'entrada a Sèrbia.

No hem atravessat Kosovo, ja ens van dir a l'estació de Salònica que el tren hi passava a prop, però no hi entrava. Això vol dir que ens hem estalviat dos controls més de frontera, segurament. Però tot i així, demà serà complicat -per no dir impossible- agafar el tren a Sarajevo: no només perquè el tren en el que estem ara va sortir tres hores tard, sinó perquè en tots els controls ens entretenim molt.

L'endemà ens vam llevar a les 10 del matí i encara no haviem arribat. De fet no teniem ni idea de quan arribariem, potser en mitja horeta ja hauriem arribat a Belgrad? Doncs no hi vam arribar fins la una!


Després de setze hores i mitja de viatge en aquest trasto...



... havíem arribat a Belgrad!


Vam començar buscant allotjament a davant l'estació i dinant, per després -com no!!-, anar a fer la migdiada. Però aprofitariem per visitar Belgrad un cop entrada la tarda:


El temple de Sant Sava és el segon temple ortodox més gran del món:




A prop del temple, algunes fonts i jardins:



I cap al vespre vam anar a la fortalesa de la ciutat:




Des d'allà dalt es veu el Danubi (dreta) amb el seu afluent, el riu Sava:



Ja baixant...



... vam arribar als carrers amb més ambient: gent passejant i pintors:




Abans de sopar, vam veure el Parlament serbi, que estava en reconstrucció. Va ser bombardejat per l'OTAN el 1999, ens els darrers episodis de la guerra dels Balcans:



I vam acabar el dia sopant un kebapcici, una mena de kebap una mica estrany.

INTERRAIL (III): ÚLTIMS DIES A GRÈCIA

El matí següent vam anar a veure el Museu Arqueològic Nacional. Es pot visitar l'imprescindible en una hora, segurament moltes restes estan guardades fora de Grècia, com per exemple al Museu Britànic.


No se perquè però les ceràmiques clàssiques de l'antiga Gràcia sempre m'havien cridat l'atenció, serà pel contrast de dos colors entre el taronja i el negre. Representen normalment episodis històrics com ara alguna guerra:



Alhora, vam trobar moltes escultures: senyors fent "l'indio"...



...i minotaures!!


En general la visita va valer la pena. Sortint d'allà vam tornar a passar per la plaça Syntagma (el Parlament al fons):



Després vam anar a fer la migdiada, de nou, al parc, i no va ser fins més tard que ens vam moure per aproftar les escasses dues hores que ens quedaven a Atenes. Vam anar a veure l'estadi dels primers Jocs Olímpics moderns, celebrats a la ciutat l'any 1896:



Per últim, ens vam despedir de les vistes de l'Acròpolis...


I aquí s'acabava la visita a Atenes, ja erem a l'estació. És una estació molt petita per ser una capital d'estat. De fet, no deu ser més gran que la de Montcada-Bifurcació, possiblement amb menys línies.


I és que Atenes és "el cul de sac dels Balcans", allà a baix de tot! La que realment fa de sortida i entrada de trens al país és l'estació de Salònica, on ens dirigirem amb aquest tren nocturn:


Dotat de magnífiques estances per una còmoda nit (notis el sarcasme: allò era més prim que una camilla). Si mireu la foto bé, veureu que de matalàs, res de res. I a més allò era una llauna de sardines!!




Un dia a Salònica

Doncs el tren de l'insomni, que va sortir d'Atenes a les 11 de la nit, ens va deixar a Salònica (més ben dit Thessaloniki) a dos quarts de vuit del matí del 8 d'agost. Una hora més tard del previst, que ens va donar una horeta més de son, encara que fos incòmoda. Vaja, que vam arribar força cansats i per resoldre-ho que millor que tastar la gespa d'una nova ciutat:



Un cop vam estar més desperts, cap al migdia, vam anar a veure la Torre Blanca de Salònica, que té un museu de la ciutat molt bo a dins, sinó fos perquè tots els textos estan en grec, idioma que òbviament no dominàvem. Però com que l'audioguia estava en anglès, vam arribar a entendre que la torre, construida sota domini otomà cap al segle XV, havia estat el lloc preferit per torturar presoners. Cosa força comú en aquest tipus de torres.



La ciutat de Tessaloniki va ser fundada per Alexandre el gran el segle IV a.C., quan se li va acudir d'ajuntar les diferents tribus que vivien disperses pel golf de Thermaikos en un enclavament al costat del mar. De fet, la situació geogràfica de Salònica ha fet que sigui una ciutat cruïlla de camins i rutes de comerç.

A banda de tot això, tornem a la torre i a la nostra visita: aquí una panoràmica de la costa des de dalt de la torre, que és al costat del mar:


Vista la torre per dins vam anar a fer una volta per l'interior de la ciutat, força més cuidada que Atenes. Vam trobar alguns llocs d'interés...



... i alhora ens van sorprendre les muralles, al fons. No ens vam poder apropar a veure-les perquè es feia tard, però una mica de zoom va servir per fer-se una idea:


I com ja he dit, se'ns feia tard, i va caldre tornar a l'estació. Una estació com Déu mana, no com la d'Atenes. Es nota que Salònica és cruïlla de camins: les rutes ferroviàries o bé porten a Istambul o bé als Balcans, ja sigui a Albània o a Sèrbia.


I nosaltres ens haviem de dirigir a aquest últim estat. Haviem d'agafar el tren cap a Belgrad a les 17.30 hores, per arribar el matí següent allà cap a dos quarts de sis del matí. Això ens donaria dos hores i mitja de marge per agafar el tren Belgrad-Sarajevo de les 8.15 i arribar a Bòsnia, un dels destins més importants del nostre viatge.

Ara bé: què passa si tens dos hores i mitja de marge i el tren arriba tres hores tard? Ja podeu deduir que vam sortir a les 20.30 de Salònica i que hauriem de passar un dia imprevist a Belgrad. Però això serà en el següent episodi.

INTERRAIL (II): CAP DE SOUNIÓ, 6 D'AGOST

Ja abans de començar el viatge sabiem que Atenes no és una ciutat que doni prou al viatger com per estar fent turisme durant quatre dies, (que era el temps que hi havíem d'estar). En arribar a la ciutat vam poder comprovar-ho, ja que Atenes no és la típica ciutat per a passejar, sinó més aviat es tracta de visitar-ne els indrets més importants (Acròpolis, museu...). Així doncs vam decidir aprofitar un dels dies per a fer una escapada. De tots els llocs que se'ns van acudir (Micenes, Marató, Corint...) vam acabar triant el més relaxant: baixariem al cap de Sounió, l'extrem meridional de la península Àtica, per fer una mica de platja, veure la que (segons deien) era una gran posta de sol al vespre i alhora contemplar el temple de Poseidó, deu del mar de la mitologia Grega.



El viatge al lloc de destí va ser llarg, primer vam haver d'esperar l'autobús durant una hora i després vam trigar dues hores... en fer 60 km!!! Per si fos poc, ens vam passar de parada i vam anar a petar al poble de Lavrion, per tant després de dinar caldria tornar enrere i només aprofitariem la tarda de la nostra excursió.


La platja valdria la pena: una caleta gairebé feta a mida.




El "menda" fent equilibris (al final em vaig fotre mal al peu, quin desastre!):



I aquí venen:

Poseidó...



... i el seu temple:



Aquí vist de més a prop i sense un fantasma (jo) que es faci passar per Déu:



L'efecte de l'aigua del mar, el vent i la sal fan que aquestes columnes tinguin un color molt blanc:



I ja per acabar la tarda, la posta de sol. Cal dir que la foto li puja més el color taronja, però no us queixeu, que així queda més maco:



I ja toca despedir-se del temple:



I d'una companya que gairebé passa desapercebuda: al fons, l'illa de Kea:


Però en canvi el Mediterrani seguirà acompanyant-nos fins a Salònica (i després el retrobarem a Croàcia).




Gent coneguda pel camí!

Pensant-ho bé, aprofito aquí per fer un petit parèntesi i comentar quatre coses sobre gent que anavem coneixent pel camí. Vam conéixer un noi de Taiwan que ni sabem com es deia ni tenim cap foto d'ell (tampoc era gaire fotogènic), però sabem que era professor d'anglès. Els seus coneixements d'història europea no donaven per massa i continuament preguntava si Franco va ser millor que Hitler. Home, "millor" no seria la paraula més adequada; en tot cas, i si ens apures molt, podriem dir que va ser "menys pitjor", però bé, com li expliques a un taiwanés els darrers 80 anys d'història europea.

D'altra banda, a Sounió també vam conèixer la Silvia i l'Anna, dues noies d'Oviedo que treballaven a Toulouse i que també estaven per allà de vacances. Malgrat que elles sí que eren molt més fotogèniques :P, tampoc en tenim fotos, mala cosa :(. Tampoc en tenim de les noies australianes que hi havia a la nostra habitació, de fet de gent coneguda no vam fer fotos, però conèixer gent de "por ahí" ja va ser bona experiència. Per cert, molts australians d'interrail, en vam conèixer un total de 9. Suposo que si venen de tan lluny no és per conèixer un país en concret sinó tota Europa, i l'interrail és una gran manera de viatjar!! I amb transport barat!!

INTERRAIL, CAPÍTOL I: ATENES (4 I 5 D’AGOST)

Ja fa tres mesos que vam acabar el viatge i encara no havia trobat temps per començar amb això. M'estalvio preàmbuls i començo amb el que durant unes setmanes serà el tema principal d'aquest blog: el diari de viatge de l'Interrail!!

El Pol i jo vam començar el nostre trajecte agafant un avió de les línies gregues el dia 4 d’agost al matí i arribant a l’aeroport d’Atenes (a mitja hora en bus del centre de la ciutat) a la tarda.

Serien les cinc quan trepitjavem la plaça Sintagma, centre neuràlgic de la capital grega. Dos o tres hores més van ser necessàries per trobar l’allotjament i un petit restaurant on sopar. Ens hi van servir, abans que res, un got d’aigua amb gel: amb el pas dels dies descobririem que allò és una interessant costum grega: l’aigua és un bé comú i se serveix a tothom gratuitament només seure en una terrassa o restaurant. També ens aniriem adonant que aquesta costum no deu ser fruit només de la generositat (que també) i que la calor de Grècia deu ser necessàriament un motiu que es complementa amb l’altruisme: cal evitar que els viatgers es deshidratin!!!

El dia següent, dijous, vam començar per la visita obligada a l’Acròpolis, que té el Partenó com a màxim exponent…

Però també molts temples diferents l’acompanyen, com ara l’Odeó d’Herodes Àtic:

O el temple d’Atenea Polios, que em va semblar molt interessant.

Vista l’Acròpolis vam baixar a l’Àgora grega:

I d’allà al barri de Monastiraki, ja després de dinar una moussaka:

Per arribar a l’Àgora romana:

Seguidament deixem enrere la història antiga per arribar al pintoresc barri de Plaka...

I baixar fins als Jardins Nacionals, lloc de migdiada de les tardes a Atenes:

Feta la migdiada vam acabar el dia davant del Parlament, a la plaça Syntagma: