Ja abans de començar el viatge sabiem que Atenes no és una ciutat que doni prou al viatger com per estar fent turisme durant quatre dies, (que era el temps que hi havíem d'estar). En arribar a la ciutat vam poder comprovar-ho, ja que Atenes no és la típica ciutat per a passejar, sinó més aviat es tracta de visitar-ne els indrets més importants (Acròpolis, museu...). Així doncs vam decidir aprofitar un dels dies per a fer una escapada. De tots els llocs que se'ns van acudir (Micenes, Marató, Corint...) vam acabar triant el més relaxant: baixariem al cap de Sounió, l'extrem meridional de la península Àtica, per fer una mica de platja, veure la que (segons deien) era una gran posta de sol al vespre i alhora contemplar el temple de Poseidó, deu del mar de la mitologia Grega.
El viatge al lloc de destí va ser llarg, primer vam haver d'esperar l'autobús durant una hora i després vam trigar dues hores... en fer 60 km!!! Per si fos poc, ens vam passar de parada i vam anar a petar al poble de Lavrion, per tant després de dinar caldria tornar enrere i només aprofitariem la tarda de la nostra excursió.
La platja valdria la pena: una caleta gairebé feta a mida.
El "menda" fent equilibris (al final em vaig fotre mal al peu, quin desastre!):
I aquí venen:
Poseidó...
... i el seu temple:
Aquí vist de més a prop i sense un fantasma (jo) que es faci passar per Déu:
L'efecte de l'aigua del mar, el vent i la sal fan que aquestes columnes tinguin un color molt blanc:
I ja per acabar la tarda, la posta de sol. Cal dir que la foto li puja més el color taronja, però no us queixeu, que així queda més maco:
I ja toca despedir-se del temple:
I d'una companya que gairebé passa desapercebuda: al fons, l'illa de Kea:
Però en canvi el Mediterrani seguirà acompanyant-nos fins a Salònica (i després el retrobarem a Croàcia).
Gent coneguda pel camí!
Pensant-ho bé, aprofito aquí per fer un petit parèntesi i comentar quatre coses sobre gent que anavem coneixent pel camí. Vam conéixer un noi de Taiwan que ni sabem com es deia ni tenim cap foto d'ell (tampoc era gaire fotogènic), però sabem que era professor d'anglès. Els seus coneixements d'història europea no donaven per massa i continuament preguntava si Franco va ser millor que Hitler. Home, "millor" no seria la paraula més adequada; en tot cas, i si ens apures molt, podriem dir que va ser "menys pitjor", però bé, com li expliques a un taiwanés els darrers 80 anys d'història europea.
D'altra banda, a Sounió també vam conèixer la Silvia i l'Anna, dues noies d'Oviedo que treballaven a Toulouse i que també estaven per allà de vacances. Malgrat que elles sí que eren molt més fotogèniques :P, tampoc en tenim fotos, mala cosa :(. Tampoc en tenim de les noies australianes que hi havia a la nostra habitació, de fet de gent coneguda no vam fer fotos, però conèixer gent de "por ahí" ja va ser bona experiència. Per cert, molts australians d'interrail, en vam conèixer un total de 9. Suposo que si venen de tan lluny no és per conèixer un país en concret sinó tota Europa, i l'interrail és una gran manera de viatjar!! I amb transport barat!!
