Vaig arribar ja gairebé de nit a l'aeroport de Rygge, a una hora en autobús de la capital, on -després de recuperar la maleta que m'havia oblidat al bus- vaig intentar ubicar-me en la xarxa de metro de la ciutat. És ben senzilla, però té la peculiaritat que una de les línies és circular, cosa que al principi desorienta una mica. En tot cas vaig arribar a l'alberg després de preguntar algunes vegades i perdre'm un parell més.
Però el tema de l'orientació seria més senzill amb la llum del dia. Vaig voler començar pel palau reial, a un extrem de la rambla principal de la ciutat: Karl Johans Gate. Òbviament, les condicions climàtiques d'Oslo no són les millors per a fer-hi jardins de somni, per tant, desenganyeu-vos, no és un Versalles noruec:
Però sí un bon punt de partida per a començar a visitar la ciutat: a mà dreta, el Nationaltheatret o Teatre Nacional:
També anomenat teatre d'Ibsen, conegut dramaturg noruec. Us el presento:
I a mà esquerra... Doncs a mà esquerra hi ha la galeria nacional d'art, però el "El Crit" de Munch (la versió més coneguda) i bona part de les seves obres, les estaven traslladant de lloc i per tant no les vaig poder veure, si bé per la tarda faria una escapada al Museu Munch.
Així que vaig decidir que Karl Johans Gate l'acabaria de visitar més tard, i vaig fer camí cap a l'Ajuntament d'Oslo, un edifici -a parer meu- ben lleig, però que amaga algunes sorpreses interessants.
En el seu interior, al saló principal de l'Ajuntament, cada any s'hi lliura el Premi Nobel de la Pau:
Aquí una foto de quan fa la cerimònia:
A banda d'això, l'exterior de l'Ajuntament conté una sèrie de retables de fusta on s'expliquen diversos contes de tradició escandinava. Ja hi dedicaré una altra entrada, a això. Ara, anem cap al moll.
Des d'aquí es pot accedir a la propera península de Bygdoy, que conté un barri residencial de la ciutat on també s'hi troben alguns museus. Per cert, el bitllet integrat de bus i metro també serveix per agafar el vaixell a Bygdoy, que funciona com un trasnport públic més ja que la petita península també forma part d'Oslo.
El Folk Museum és el primer museu que vag visitar. Es tracta d'un museu a l'aire lliure on s'hi han ubicat un centenar llarg d'edificis antics transportats de la resta de Noruega. Això, -que ho trobo una pràctica discutible-, fa un museu a l'aire lliure molt curiós.
En aquesta foto un "hórreo", com els del nord de la Península Ibèrica. Dit d'una altra manera: un graner elevat del terra per a què els ratolins no hi accedeixin.
Però l'edifici més impresionant és una església vikinga de fusta, habitual en aquestes terres. La del museu datava de l'any 1200 i provenia de Gol, al centre de Noruega (l'endemà hi passaria en tren).
I per continuar amb la visita als vikings, vaig anar al museu de vaixells:
Bé, doncs vistos els museus calia retornar a Karl Johans Gate -ara en bus- i apropar-se a l'Stortinget (el parlament noruec).
I, més endavant, a la catedral d'Oslo. Sí, ja se que l'església de Cerdanyola és més gran, em fa l'efecte que no és un país de grans catedrals, Noruega!
Però al costat hi havia un curiós mercat de flors, que donava alegria a una ciutat -tot cal dir-ho- una mica freda (per l'ambient i per la temperatura):
Ja per la tarda, com us he dit, vaig anar al Munch Museet (museu Munch). Pel matí, a la galeria nacional, em van dir que del quadre d' "El Crit" de Munch, tan famós, n'hi havia quatre versions fetes per ell, però com que algunes les estaven traslladant només en vaig poder veure una aquí:
Aquesta no és la versió més coneguda. De fet, em pensava que la que van robar el 2004 no l'havien recuperada, però pel que he comprovat més tard, sí que ho van fer. En tot cas, crec que no era aquesta.
Vist el museu vaig decidir fer cap al castell d'Akershus, de nou al costat del port. Ara bé, pel camí, em vaig trobar amb aquest sorprenent edifici, que curiosament no apareix a la meva guia. És l'edifici de l'Òpera d'Oslo i ha estat premiat internacionalment. He de reconèixer que mai he estat un amant dels edificis moderns, però aquest... és genial!! A més, si us hi fixeu veureu que està exactament a peu del mar (bé, del fiord):
I s'hi pot pujar per les rampes laterals:
Això és l'interior:
Ara sí, després d'aquesta sorpresa, vaig continuar cap al castell -o més aviat, fortalesa- d'Akershus.
És un dels llocs més tranquils de la ciutat:
I des de dalt hi ha unes grans vistes del fiord d'Oslo (la costa no és a mar obert):
El vespre el vaig acabar a Karl Johans Gate:
El dia següent m'esperava un gran viatge en tren!!
