ATRAVESSANT EL NORD (III): UN DIA DE TRENS

Surto de l'alberg de bon matí per agafar el tren a l'estació central. M'espera un dia de viatge en trens pels paissatges noruecs. Algun transport millor que el tren per veure i fotografiar el paissatge? No! 

Deixades les zones urbanes, comença una alternança de boscos inacabables amb grans llacs...

... on la neu i el gel no falten!

Algunes casetes...

i més llacs...

i més boscos... Les fotos parlen soles!

I el tren comença a pujar, cada vegada hi ha més neu!

Estació al mig del no res...

... del no res envoltat pel torb.

Del no res de veritat, on des de la finestra del tren no es distingeix el terra del cel. Si no m'equivoco d'aquest efecte se'n diu 'white-out': el blanc de la boira i el blanc de la neu no es diferencien, de manera que no es pot diferenciar el sòl de la resta. Algú que estigués a fora podria, no només desorientar-se, sinó també perdre l'equilibri!

I amb aquest temps tant fantàstic, arribo a la segona estació enmig del no res. Té un nom: Myrdal. I m'hi espera...

... el Flamsbana! El tren panoràmic que recorrerà la vall des de Myrdal, a 867m, fins a Flam, al nivell del mar. Però sóc al centre del país... com s'explica això? Doncs Flam és al peu del Sognefjord, el fiord més llarg de Noruega. Penetra 100km dins del continent. Un fiord és un braç de mar que entra per allà on, milers d'anys enrere, hi havia una glacera.

Veure aquesta vall nevada és una autèntica maravella, encara que possiblement altres èpoques de l'any, de colors més vius, la farien més interessant, si més no, diferent.

 

Des d'aquí es veia una panoràmica general. Les fustes de la imatge sostenen el túnel per on passa el tren. Aquest túnel fa un gir de 360º!!

 

Gran cascada!

 

I baixant fins al riu... 

...s'arriba a Flam!

Com heu pogut veure el viatge va ser genial... la tarda va donar per fer una excursió, però això ja ho posaré en el proper post... fins aviat!

ATRAVESSANT EL NORD (II): OSLO!

A principis d'abril, com alguns ja sabeu, vaig fer una volta per Noruega, concretament atravessant-la d'est a oest, d'Oslo a Bergen. Desgraciadament Noruega ha sortit a les notícies pels atemptats d'Oslo i Utoya, però deixeu-me que avui no parli d'això, sinó de la setmana que vaig passar en aquest país nòrdic.

Vaig arribar ja gairebé de nit a l'aeroport de Rygge, a una hora en autobús de la capital, on -després de recuperar la maleta que m'havia oblidat al bus- vaig intentar ubicar-me en la xarxa de metro de la ciutat. És ben senzilla, però té la peculiaritat que una de les línies és circular, cosa que al principi desorienta una mica. En tot cas vaig arribar a l'alberg després de preguntar algunes vegades i perdre'm un parell més.

Però el tema de l'orientació seria més senzill amb la llum del dia. Vaig voler començar pel palau reial, a un extrem de la rambla principal de la ciutat: Karl Johans Gate. Òbviament, les condicions climàtiques d'Oslo no són les millors per a fer-hi jardins de somni, per tant, desenganyeu-vos, no és un Versalles noruec:

Però sí un bon punt de partida per a començar a visitar la ciutat: a mà dreta, el Nationaltheatret o Teatre Nacional:

També anomenat teatre d'Ibsen, conegut dramaturg noruec. Us el presento:

I a mà esquerra... Doncs a mà esquerra hi ha la galeria nacional d'art, però el "El Crit" de Munch (la versió més coneguda) i bona part de les seves obres, les estaven traslladant de lloc i per tant no les vaig poder veure, si bé per la tarda faria una escapada al Museu Munch.

Així que vaig decidir que Karl Johans Gate l'acabaria de visitar més tard, i vaig fer camí cap a l'Ajuntament d'Oslo, un edifici -a parer meu- ben lleig, però que amaga algunes sorpreses interessants.

En el seu interior, al saló principal de l'Ajuntament, cada any s'hi lliura el Premi Nobel de la Pau:

Aquí una foto de quan fa la cerimònia:

A banda d'això, l'exterior de l'Ajuntament conté una sèrie de retables de fusta on s'expliquen diversos contes de tradició escandinava. Ja hi dedicaré una altra entrada, a això. Ara, anem cap al moll.

Des d'aquí es pot accedir a la propera península de Bygdoy, que conté un barri residencial de la ciutat on també s'hi troben alguns museus. Per cert, el bitllet integrat de bus i metro també serveix per agafar el vaixell a Bygdoy, que funciona com un trasnport públic més ja que la petita península també forma part d'Oslo.

El Folk Museum és el primer museu que vag visitar. Es tracta d'un museu a l'aire lliure on s'hi han ubicat un centenar llarg d'edificis antics transportats de la resta de Noruega. Això, -que ho trobo una pràctica discutible-, fa un museu a l'aire lliure molt curiós.

En aquesta foto un "hórreo", com els del nord de la Península Ibèrica. Dit d'una altra manera: un graner elevat del terra per a què els ratolins no hi accedeixin.

Però l'edifici més impresionant és una església vikinga de fusta, habitual en aquestes terres. La del museu datava de l'any 1200 i provenia de Gol, al centre de Noruega (l'endemà hi passaria en tren).

I per continuar amb la visita als vikings, vaig anar al museu de vaixells:

Bé, doncs vistos els museus calia retornar a Karl Johans Gate -ara en bus- i apropar-se a l'Stortinget (el parlament noruec).

I, més endavant, a la catedral d'Oslo. Sí, ja se que l'església de Cerdanyola és més gran, em fa l'efecte que no és un país de grans catedrals, Noruega!

Però al costat hi havia un curiós mercat de flors, que donava alegria a una ciutat -tot cal dir-ho- una mica freda (per l'ambient i per la temperatura):

Ja per la tarda, com us he dit, vaig anar al Munch Museet (museu Munch). Pel matí, a la galeria nacional, em van dir que del quadre d' "El Crit" de Munch, tan famós, n'hi havia quatre versions fetes per ell, però com que algunes les estaven traslladant només en vaig poder veure una aquí:

Aquesta no és la versió més coneguda. De fet, em pensava que la que van robar el 2004 no l'havien recuperada, però pel que he comprovat més tard, sí que ho van fer. En tot cas, crec que no era aquesta.

Vist el museu vaig decidir fer cap al castell d'Akershus, de nou al costat del port. Ara bé, pel camí, em vaig trobar amb aquest sorprenent edifici, que curiosament no apareix a la meva guia. És l'edifici de l'Òpera d'Oslo i ha estat premiat internacionalment. He de reconèixer que mai he estat un amant dels edificis moderns, però aquest... és genial!! A més, si us hi fixeu veureu que està exactament a peu del mar (bé, del fiord):




I s'hi pot pujar per les rampes laterals:



Això és l'interior:



Ara sí, després d'aquesta sorpresa, vaig continuar cap al castell -o més aviat, fortalesa- d'Akershus.



És un dels llocs més tranquils de la ciutat:



I des de dalt hi ha unes grans vistes del fiord d'Oslo (la costa no és a mar obert):

El vespre el vaig acabar a Karl Johans Gate:


El dia següent m'esperava un gran viatge en tren!!

ATRAVESSANT EL NORD... (I): TASTET DE NORUEGA

Noruega!! Hi vaig ser a principis d'abril, i no penso començar un nou viatge (en aquest cas, demà marxo a Luxemburg) sense haver posat ni una foto de l'anterior, i menys tractant-se d'un lloc tant fantàstic com aquest país escandinau.

Atrevessant el nord... pot semblar exagerat perquè, a fi de contes, tan sols vaig atravessar un país, però quin país! Allà tot és superlatiu, exagerat... els fiords i les muntanyes que els envolten, les llargues extensions de neu i boscos... fins i tot la boira, a les muntanyes, t'empetiteix... així que m'he permés la llicència d'exagerar una mica el títol: l'experiència viscuda ho val, i atravessar Noruega (d'Oslo a Bergen) va ser, com a mínim un tastet, del que és atravessar el nord. I un tastet, una primera introducció per a anar fent boca, és el que us deixo abans de marxar uns dies de vacances. Deu fotos per a resumir-ne 750, fetes en 5 dies d'una gran experiència per anar a veure a un gran amic (l'Adri estava d'Erasmus perdut per Bergen!).

Saló de l'Ajuntament d'Oslo, on cada any es lliura el Premi Nobel de la Pau.

Església vikinga de l'any 1200, al Folk Museum d'Oslo, museu a l'aire lliure.

Edifici de l'Òpera d'Oslo, premiat internacionalment per la seva arquitectura.

Flamsdalen, vall espectacular recorreguda en tren panoràmic.

Fiord d'Aurland: la immensitat en pedra i aigua.

La carretera E-16 atravessa Noruega. Aquí, al costat del llac de Voss, al centre del país.

Bryggen, el casc antic de Bergen, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La ciutat de Bergen des del cim d'Ulriken.

Excursió prop de Bergen: el fred fa dels turons de la costa unes muntanyes gairebé alpines!

Bergen: el sol es pon sobre l'Oceà Atlàntic