Surto de l'alberg de bon matí per agafar el tren a l'estació central. M'espera un dia de viatge en trens pels paissatges noruecs. Algun transport millor que el tren per veure i fotografiar el paissatge? No!
Deixades les zones urbanes, comença una alternança de boscos inacabables amb grans llacs...
... on la neu i el gel no falten!
Algunes casetes...
i més llacs...
i més boscos... Les fotos parlen soles!
I el tren comença a pujar, cada vegada hi ha més neu!
Estació al mig del no res...
... del no res envoltat pel torb.
Del no res de veritat, on des de la finestra del tren no es distingeix el terra del cel. Si no m'equivoco d'aquest efecte se'n diu 'white-out': el blanc de la boira i el blanc de la neu no es diferencien, de manera que no es pot diferenciar el sòl de la resta. Algú que estigués a fora podria, no només desorientar-se, sinó també perdre l'equilibri!
I amb aquest temps tant fantàstic, arribo a la segona estació enmig del no res. Té un nom: Myrdal. I m'hi espera...
... el Flamsbana! El tren panoràmic que recorrerà la vall des de Myrdal, a 867m, fins a Flam, al nivell del mar. Però sóc al centre del país... com s'explica això? Doncs Flam és al peu del Sognefjord, el fiord més llarg de Noruega. Penetra 100km dins del continent. Un fiord és un braç de mar que entra per allà on, milers d'anys enrere, hi havia una glacera.
Veure aquesta vall nevada és una autèntica maravella, encara que possiblement altres èpoques de l'any, de colors més vius, la farien més interessant, si més no, diferent.
Des d'aquí es veia una panoràmica general. Les fustes de la imatge sostenen el túnel per on passa el tren. Aquest túnel fa un gir de 360º!!
Com heu pogut veure el viatge va ser genial... la tarda va donar per fer una excursió, però això ja ho posaré en el proper post... fins aviat!
Deixades les zones urbanes, comença una alternança de boscos inacabables amb grans llacs...
... on la neu i el gel no falten!
Algunes casetes...
i més llacs...
i més boscos... Les fotos parlen soles!
I el tren comença a pujar, cada vegada hi ha més neu!
Estació al mig del no res...
... del no res envoltat pel torb.
Del no res de veritat, on des de la finestra del tren no es distingeix el terra del cel. Si no m'equivoco d'aquest efecte se'n diu 'white-out': el blanc de la boira i el blanc de la neu no es diferencien, de manera que no es pot diferenciar el sòl de la resta. Algú que estigués a fora podria, no només desorientar-se, sinó també perdre l'equilibri!
I amb aquest temps tant fantàstic, arribo a la segona estació enmig del no res. Té un nom: Myrdal. I m'hi espera...
... el Flamsbana! El tren panoràmic que recorrerà la vall des de Myrdal, a 867m, fins a Flam, al nivell del mar. Però sóc al centre del país... com s'explica això? Doncs Flam és al peu del Sognefjord, el fiord més llarg de Noruega. Penetra 100km dins del continent. Un fiord és un braç de mar que entra per allà on, milers d'anys enrere, hi havia una glacera.
Veure aquesta vall nevada és una autèntica maravella, encara que possiblement altres èpoques de l'any, de colors més vius, la farien més interessant, si més no, diferent.
Des d'aquí es veia una panoràmica general. Les fustes de la imatge sostenen el túnel per on passa el tren. Aquest túnel fa un gir de 360º!!
Gran cascada!
I baixant fins al riu...
...s'arriba a Flam!
Com heu pogut veure el viatge va ser genial... la tarda va donar per fer una excursió, però això ja ho posaré en el proper post... fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada