L'acompanyen les clàssiques mesquites i bazars:
I no gaire lluny, la catedral de la ciutat:
Des d'aquests carrers es poden veure les muntanyes que envolten Sarajevo. La ciutat es troba enmig d'una vall. Això em va fer pensar que, per desgracia, deuria ser molt fàcil de controlar militarment, durant el setge que va patir entre l'abril de 1992 i el febrer de 1996.
De fet, des de fa temps estic força sensibilitzat pel tema de la guerra de Bòsnia, una de les "animalades" més grosses que s'han fet a Europa (i això que se n'han fet moltes), i també la més recent (això també indica que no n'aprenem mai). Vam anar al museu d'història de Bòsnia-Herzegovina, on hi trobariem una bona part dedicada a la guerra.
El fil conductor eren algunes portades de diaris extrangers a partir de les quals s'explicava la història (per exemple, n'hi vam trobar dues de El País), però sobretot un reportatge fotogràfic interessant. Nosaltres vam fer fotos de les fotos, aquí va alguna mostra:
I a la ciutat en si també s'hi veien mostres del passat recent. Les parets foradades per metralla es veien sovint, com en el mateix museu:
O en d'altres edificis:
De totes maneres, el record de Sarajevo queda en una ciutat molt rica, no econòmicament, però si culturalment, per la seva diversitat que tant els edificis com les persones exemplifiquen. Aquesta característica té força continuitat en el nostre viatge, que s'allarga cap a Mostar, en tren, evidentment, i envoltats d'uns paisatges de llacs i muntanyes espectaculars.
El més famós de Mostar és el pont reconstruit com a símbol de pau. És l'Stari Most (Pont Vell), i no es difícil imaginar que dóna nom a la ciutat.
L'Stari Most es troba sobre el riu Neretva:
I s'integra en un casc antic fenomenal:
Si us hi fixeu, a la foto anterior hi ha una mesquita. La van construir el 1617, i l'interior està prou bé:
Però el millor són les vistes des de dalt del minaret:
Encara que també criden l'atenció algunes normes de comportament que demanen complir al entrar:
I sabent que dins de les mesquites no hi lligariem, vam acabar la visita a la ciutat.
Acabava així una visita de tres dies a Bòsnia i Herzegovina, massa curta per a un país que val molt i molt la pena. Hi tornaré, espero!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada